Agustí Forner es cria en una Espanya de postguerra, en una ciutat, Tortosa, que havia estat devastada per ser l’última resistència al front de l’Ebre, a la guerra civil, i en una família humil de treballadors. Sent aquestes les circumstàncies que l’envolten i despertant-se, a una edat primerenca, la seva inquietud per la pintura, gairebé no li queden més opcions que començar a pintar amb guix al terra del carrer.

Als tretze anys, la seva inquietud artística el porta a l’Escola d’Art de Tortosa, on ell i els seus companys inicien exposicions col·lectives i participen, a principis dels anys 60, en el concurs de pintors novells convocat pel Cercle Artístic de Tortosa. Això els permet entrar en contacte amb pintors i altres intel·lectuals tortosins de l’època. Per la seva participació en el primer any de concurs, dins d’aquest col·lectiu, obtindrà un accèssit, aconseguint, l’any següent, el primer premi de pintura.

L’any 1965 neix el col·lectiu el grup Macla 65, en el qual s’integra, juntament amb escriptors i artistes com Zoraida Burgos, Manuel Pérez Bonfill, Frederic Mauri, Albert Favà, Ferran Cartes, Chavarría, Vilàs o Joan Puig, assumint un ideari que centra l’obra artística en el seu missatge, utilitza el gravat com a vehicle i pren influències de diversos moviments com el pop art.

El grup Macla 65 comença a realitzar exposicions col·lectives i coincideix en ideari i objectius amb altres grups que desenvolupen la seva activitat a tot el territori estatal, sota el denominador comú d’Estampa Popular. La trobada i col·laboració entre els diferents integrants és inevitable i desitjada i, així, l’obra de Forner comença un itinerari d’exposicions incloent-se en els esdeveniments promoguts per Estampa Popular. D’aquesta etapa, dos gravats d’Agustí Forner formen part de l’exposició permanent del Museu Reina Sofia d’aquest col·lectiu.

Amb l’estat d’excepció de gener de 1969, diversos membres de Macla són detinguts; entre ells Agustí, que ja tenia un procés obert per la seva significació política i que, un temps més tard, li suposarà el seu empresonament durant dos anys. Per totes aquestes circumstàncies, i aquell mateix any, deixen de funcionar Macla 65 i Estampa Popular.

Des de la presó, Agustí Forner continua pintant i amb els seus dibuixos, cada cop més immersos en un expressionisme abstracte, sovint esquinçador, la seva nòvia i els seus amics organitzen una exposició itinerant per vendre’ls i aconseguir fons per a l’ajuda als presos polítics.

Quan finalment és posat en llibertat, Forner contreu matrimoni i emprèn un nou viatge, embarcant-se en el sindicalisme clandestí, el moviment cooperativista i l’activisme polític, arribant a formar part del primer parlament de la Generalitat de Catalunya, després de la mort de Franco, ja en democràcia.

Altres prioritats aparten involuntàriament la pintura, sense intenció ni temps, i encara que deixa la política després de la primera legislatura, els seus esforços se centren, durant anys, a tirar endavant la seva família i una lluita pràctica i activa per implementar recursos per als treballadors mitjançant la creació de cooperatives.

Malgrat tot, els pinzells el continuen cridant, ara des d’una vocació d’investigar i estudiar tot allò que no va poder desenvolupar als seus inicis, especialment el color i les tècniques, sempre des de la seva empremta autodidacta.

Les seves primeres obres ens transporten a les imatges de Francis Bacon. Caps grotescos, retrats, encaixos i formes en què l’expressió continua sent fonamental. De vegades planes, de vegades profundes, de vegades només crits.

Més endavant arribaran, ja, les primeres sèries, impregnades d’una maduresa global, en què la seva expressió ens condueix, sense deixar mai el missatge i l’expressionisme com a nexe comú, des de les inicials, més arrelades a l’impressionisme, fins i tot realisme, ja plenes de color i de significat, passant per diferents corrents que toquen el surrealisme, el pop art, el cubisme o l’abstracció, fins a desembocar en l’expressionisme abstracte més característic de les seves pintures.